Confessions
quan la foscor m'envolta.
Sense temps, begut
passen les hores.
He fallat, jano hi ha marxa enrere.
El que he fet traspassa
la consciència.
Sé que ets amb mi,
perquè si caic o em perdo
em dons la mà
i noto que et segueixo.
Però aquest cop
és difícil el perdó.
Mira'm bé, què puc fer?
No vull ser esclau del dolor.
Camino sol, encara
em queda força.
Puc lluitar, no tinc
l'ànima morta.
Trobaré el meu camí,
se'm trenca el cor
si et veig trist.
Camino sol, només
la meva ombra.
Que no ho veus?
Tot el meu món s'esfonsa.
Vull sentir que ets amb mi,
seguirem junts fins la fi.
Sobre el paper,
escric quatre paraules.
Confessions, sentiments
en veu alta.
No puc més! Res pot fondre
ja la tristor.
Mira'm bé, què puc fer?
No vull ser esclau
del dolor.
Autor(es): Roger Colobran,Roger Colobran/ Jordi Jiménez