Cop a cop
Ha triat el meu destí l'home que jo estimava
encegada i enganyada amb la persona equivocada
insults i cops a l'espinada m'han fet callar quan no tocava.
La por s'ha apoderat de mi, l'angoixa no em deixa dormir.
La persona més estimada passa a ser la més odiada,
La soledat és dins del meu cos. La bena va caient, cop a cop.
No tinc força per cridar ni per explicar, per enfrontar-me a la fera,
no penso ser jo qui acabi en una caixa per la teva impotència acumulada.
Ja n'hi ha prou! La bena ja és a terra,
per fi, oberts els ulls, acaba el malson.
Les meves llàgrimes ensagnades són per tu
llàgrimes de soledat.
Ja n'hi ha prou! La bena ja és a terra,
per fi, oberts els ulls, acaba el malson.
Sóc una dona lliure!
Autor(es): A. Gallofré