Corbes
fent camí, sortejant més corbes,
trastejant cordes d'una vella guitarra,
desitjant coses impossibles,
festejant que vols viure en pau.
continues amb el so de la tribu,
i el sol en caure de ple,
t'il·lumina la cara vermella
aclarint un somriure serè i sincer que diu:
no t'apartis de mi,
dia, lluna i nit,
no t'espantis de mi
imperturbable.
treu-me la tremolor infinita
vull seguir mirant
i escoltar aquest so
imponderable .
fent camí, sortejant més corbes,
festejant que vols viure en pau…
(a veure què diran aquests ximplets de la dolçor)
Autor(es): Xavier Marí,Aleix Garriga