Crec
Parla’m de les hores quan surts de l’aigua
Veus, saps, que no tens pressa
Parlem de les hores que ets sens culpable
mentint per enganyar les teves ganes
I com sempre m’enganyes
Amb mi treu-te la disfressa
i com sempre m’enganyes
poc a poc mata la pressa
i com sempre m’enganyes
treu la por a les teves cames
i com sempre m’enganyes
si has de riure fes-ho amb ganes
Un, dos, tres
I la vida m’has pres
Un, dos, tres
I el món al revés
Crec
que el món volta massa de pressa
l’he intentat de convèncer
que s’estigui més quiet
que em doni temps per conèixer-lo
Perquè crec
que és curta la primavera
veure flors com es vesteixen
com allarguen el dies sense cap mena de complex
Em pregunto si ho puc fer
parar el temps per fer-ho bé
Tenim una cosa en comú
aquest món l’ha d’arreglar algú
un, dos i tres
quans cops m’has dit que t’esperés
que si em veus fas com si res
que si ho veig no ho dius mai més
I com sempre m’enganyes
Amb mi treu-te la disfressa
i com sempre m’enganyes
poc a poc mata la pressa
i com sempre m’enganyes
treu la por a les teves cames
i com sempre m’enganyes!
si has de riure fes-ho amb ganes.
Un, dos, tres
I la vida m’has pres
Un, dos, tres
I el món al revés
Crec
que el món volta massa de pressa
l’he intentat de convèncer
que s’estigui mes quiet
que em doni temps per conèixer-lo
Perquè crec
que és curta la primavera
veure flors com es vesteixen
com allarguen el dies sense cap mena de complex