Crida
Ara ja no val res
Puc cridar, si, puc flastomar
O callar i no dir res
Pot ser que ho sentís
Pot ser que t’agradi
Que jo te canti lo que has somiat
Digui lo que digi és com si no digués res
Tanmateix, es meu crit quedarà dins sa roda
Tanmateix, és un altre producte i res més
El veuré exposat, perfumat i pintat tot de rosa
Tanmateix, sé que no és es mateix
Puc ser bò de lo que no hi ha o per emprar i tirar
Puc pujar fins a dalt de tot o puc ni començar
Pot ser que em compris, de puta mare
Que no em coneguis i no valgui res
Facis lo que facis, de mi ja no depèn res
Tanmateix, es meu crit quedarà dins sa roda
Tanmateix, és un altre producte i res més
El veuré exposat, perfumat i pintat tot de rosa
Tanmateix, sé que no és es mateix
Tu crida, somia, per tu i per ningú més
Uns fa poc han ressuscitat o els han desenterrat
Altres encara tenen sort que ja els han oblidat
Es Doors i es Pistols canten ses quaranta
que no se queixin que no els han fet res
altres els adoben amb oli de bacallà
Tanmateix, es seu crit ha acabat dins sa roda
Tanmateix, és un altre producte i res més
Els han bobeiat com si fos un xiclet de bombolla
Tanmateix, saben que no és es mateix
Autor(es): J. Esterich