Crònica
amb què es segellen els pactes
amb déu. Cada botó
atrinxerat a la frontera
que separa països en guerra
i dos blaus marcant territoris
de mar perdent-se en els cossos,
envellint-nos amb la festa
de les algues i els alcohols
de naufragis antics,
de quan l'amor salpava
als tròpics del nou món
i volia erosionar-te
amb l'evangeli de la pell,
explorar-te els quilòmetres,
saquejar-te peus i braç
i endur-se'n de tu l'exvot
i la cera que incendia
el temple i els murs
d'un temps que els arqueòlegs
voldran que transcorri
més lent que nosaltres,
i més polit i a coberta,
quan ja la roba segella
i els vernissos oculten
el que hem estat en la cesura
imperfecta, breu, feliç,
de dues vides que es maten.