Cu‐cut
Vaig veure ́t penjar-te
Del vell arbre aquell
On sempre jugàvem
A buscar el cu-cut
No era un dia massa clar
Ara dóna igual
Però em va fer pensar
En quan érem nens, no fa pas tant
I ara et veig
Somrient
Com et mires el cel
I el teu cos va i ve
Ben trempat com si res
Tu sempre volies
Fer un campament
Per lluitar amb els indis
Per veure els estels
I el maleït cu-cut
No el trobàvem mai
Sempre rebuscant
Per tot arreu
Fins l éndemà
Adéu-siau
I ara et veig
Somrient
Com et mires el cel
I el teu cos va i ve
Ben trempat com si res