Cua de rap
I les dotze ja han passat,
Santa Creu ha arribat.
Estem de festa major:
ara ve el bo i millor!
No se les perd, si és que pot, les fires de Santa Creu. De barraques ja té el got. L'epigrama que
hi ha és seu. "I què fas que massa trigues?", telefonen les amigues, i a la barraca queden
-"Vinga noia que t'hi esperen!"-. I com que ho dóna per fet, que sempre té molta llet, en troba
aparcament molt a prop, evidentment. "Què en vols per beure maca?", li diu el de la barraca.
Però el que té ella és gana i el noi li fa el que demana. I ja n'han tocat la una i no deixa cap
engruna, que tothom en vol un mos, tothom li'n mossega un tros. A les dues ja se'n van al
concert, ben bé al davant, que el que toca ara és ballar i, si tenen sort, lligar.
I un borratxo, per l'esquerra, el beure li tira a terra. I ja hi va el pagès de ferro amb un got que
sembla un gerro. I el calimotxo puja, i ell va i li toca la cuixa. A ella, més li agradaria i es
demana ratafia. I ja n'han tocat les tres i, com si no passés res, van darrera l'escenari. Ara ja
no hi ha qui els pari!
El concert, és cert, encara sona i ells en tenen per estona. Les quatre ja han passat i encara
no han acabat. Les cinc i les sis, aviat. Ei, que ja són les set! Més d'un no s'aguanta dret.
Quan les vuit seran tocades sonaran les matinades! Però quan en toquen les nou el cos diu
que ja en té prou. A les deu no hi ha ni Déu. L'acompanya a casa a peu. A casa hi és a les
onze i els de casa seva esmorzen. A les dotze se'n va al llit... no té preu aquesta nit! De Calaix
així ho ha dit: D.E.C.A.L.A.I.X., De Calaix.
Autor(es): De Calaix,Marcel Casellas/ De Calaix