Cuc
Vull ser ciutadà del món perdut
Per tenir-ho tot i dar-t’ho a tu
Conec un forat diuen que lluu
No sabem on cau perquè és de cuc
Cuc, amunt, és l’hora de partir
Per festes tornarem a venir, no pateixis perquè
Cuc, amunt, és l’hora de partir
Del forat n’és molt fàcil sortir
Porta la cabina plena de morfina fina
que he sentit que en una mina n’han perdut dos o tres quilos
en una persecució per carreteres de la zona
n’ha sortit perdent un noi rebel que es punxa la vena amb cacaramel
Tinc ja la sortida preparada de fa dies
Sortirem de dematí caminarem de dia i nit
Per camps sense resposta i un congost ple de llagosta
Quan tinguem el budell buit esperarem a que la sopa arranqui el bull.
Allà on anirem no hi ha pas llum
Encendrem espelmes amb perfum
Alço el dit del mig al monstre bu