Dalt d'una àliga
qualsevol podria perdre el seny entre el fum,
tu i jo no estàvem pas gens lluny.
Una il·lusió fer-se un petó
i es van creuar mirades d'amor i por
de vergonya i de fascinació.
Dalt d'una àliga travessarem tot el cel
i en un lloc romàntic veurem que un càntic
ens ha encisat plens de anhels.
Veurem la nit amb la lluna plena d'estels
i el mar que canta amb l'onada blanca
ens convida a anar-hi a pèl.
Vam estar a punt de no tornar,
dels somnis perillosos dimensionals
que són difícils d'oblidar.
Cada minut, cada segon
et porto dintre meu, ets part del passat
ets part de tot ell que he estimat.
En despertar tot s'ha acabat
la música encantada ha deixat de sonar
i el seny porta un silenci amarg.
Potser una nit
sense ser estiu
tornem a veure l'ocell creuar pel cel
sentint-nos encisats i amb gel.
Autor(es): Santi Vendrell