Declaració
Ni en cent mil anys no hauria pensat
de viure un sol moment
abandonat, sol i abatut
com el més trist dels pretendents.
Fruit d'un engany, dins d'un embut,
i embolicat en pensaments
no hauria sabut endevinar
que el meu camí eres tu.
Per tu faig la meva ombra,
per tu m'he deslligat
del roig covard de sang
que deixo a la memòria.
He portat dol tots aquests anys,
però era jo el qui es moria
i em sap molt greu si t'he fet mal,
però et puc jurar que no ho sentia.
- No és més incerta l'agressió
si qui et perdona és qui t'estima...-
prou que ho estic penant pel món
menjant-me el fàstic que sentia.
Per tu faig la meva ombra,
per tu m'he deslligat
del roig covard de sang
que deixo a la memòria.
Que cega és la tristesa
que he dut dins del meu cap
que ni en cent mil anys
no hauria somiat
de viure un sol moment...