De fusta i mirall
de vidre i meló, de llauna i sidral.
Vaig recórrer el món,
ni casa ni por;
vaig fer tres amics,
vaig gastar el carbó.
I era el tren més valent però amb el temps lentament
s'ha anat gastant,
i era el tren més valent però amb el temps lentament
s'ha anat gastant, tant.
Vaig conèixer un nen de pell i tirant,
de sol i mosquit, de préssec i fang...
Va recórrer el món,
ni casa ni por,
va fer tres amics,
va gastar el carbó.
I era el nen més valent però amb el temps lentament
s'ha anat gastant,
i era el nen més valent però amb el temps lentament
s'ha anat gastant, tant.
Autor(es): Toni López Garcia