Deixar de jugar

Joan Rovira


I cada tarda, històries diferents
mil aventures, jugàvem dins a casa o al carrer
ninots de plàstic, herois, playmòbils, indis i vaquers
cotxets fantàstics, la granja i el tractoret.
Me’n recordo quan jo era xocotet
me’n recordo que escampava els meus juguets
m’imaginava mons llunyans
cavallers que lluitaven al meu menjador
i els bons guanyaven als dolents
al país dels coixins, cadires, mobles i sofàs
però vam deixar de jugar com uns infants, ja per sempre
vam deixar de jugar tan ben acompanyats,
per volar sols ja per sempre.
Trist aquell dia que amb un soldadet a la mà
res no entenia, de cop tan sol i tan estrany
i al meu voltant, la màgia s'esvaïa
i vaig guardar el soldat que ja mai més trauria.
Me’n recordo quan jo era xocotet
m’imaginava mons llunyans
cavallers que lluitaven al meu menjador
i els bons guanyaven als dolents
al país dels coixins, cadires, mobles i sofàs
però vam deixar de jugar com uns infants, ja per sempre.
Però en el fons d’aquest cor madur hi ha un nen petit,
ara i sempre
un nen petit ara i sempre


Autor(es): Joan Rovira