Del temps

Anímic


Els pals de l'electricitat, es deuen sentir estranys
Al mig d'aquest bosc tan gran
Potser són déus
Intentant fer-se un forat.
Un pal que esàa il·luminat il·lumina un roure blanc…

I el temps, que passa com vol,
Que tot tan li fa,
Que ho fa tot si vol,
I el sol, no hi és, gelós, de tu.

Això que dius és veritat, dibuixem una postal
Fes-me riure, fes-me gran
I fes-me vell.
Que avui el sol t'ha tocat i m'il·lumina el teu vermell
Ja saps que et caurà la pell…

I el temps, que passa com vol,
Que tot tan li fa,
Que ho fa tot si vol
I el sol, no hi és, gelós, de tu.


Autor(es): Louise Sansom/ Ferran Palau