Del vent
tremolen les ferides que mai tu i jo ens farem
No demanaré perdó per recordar-me que som contradicció
per regalar-me el millor i el pitjor
per ensenyar-me, si tanque el ulls i ja no ets,
si obris els ulls i ja no sóc,
Es trenquen les promeses que mai ens varem fer
s’amaguen els somriures que per a tots foren secrets
No demanaré perdó per recordar-me que som contradicció
per regalar-me el millor i lo pitjor
per ensenyar-me, si tanque el ulls i ja no ets,
si obris els ulls i ja no sóc,
que som del vent
Som del vent, no hi han paraules que imaginen el plaer
de ser del vent
Si tanque el ulls i ja no ets,
si obris els ulls i ja no hi sóc…