Demà
que amaga l’horitzó,
com la llum que s’ha apagat
al viure sempre en la foscor.
Guiats per un destí,
demà igual que ahir,
volem volar sense saber
el nostre camí.
Fem de finals nous inicis.
Fem del camí un objectiu.
Fem realitat el fictici.
Sents que el teu somni és viu.
Pintem fronteres, som veus sinceres.
Ens sobra cor per seguir avançant.
Deixa la ira, avui respira,
vine amb nosaltres a viure el demà.
Visc perdut entre l’atzar
als peus del meu parany.
Miro el cel i em diu que
junts podem volar.
Treu allò que et crida dins
i tria el que vindrà,
els capítols que segueixen
són en blanc.
Fem de finals nous inicis.
Fem del camí un objectiu.
Fem realitat el fictici.
Sents que el teu somni és viu.
Pintem fronteres, som veus sinceres.
Ens sobra cor per seguir avançant.
Deixa la ira, avui respira,
vine amb nosaltres a viure el demà.
Canto avui perquè em sobren paraules:
Estem cansats de que ens lliguin les ales.
Som la generació que sap vèncer a la por,
obrim camins a cada passa.
Vivim perdudes en aquest món fràgil?
Jo només visc perdut entre els teus llavis.
Sense cap temor a mostrar el que sóc,
amb la ment guiada per els teus trets bàsics.
Penso viure, volo lliure,
porto els somnis a la realitat al escriure.
Els meus ideals creixen lluny de la raó,
no tenen límits els mou la imaginació!
I escriurem nous horitzons.
Per ments tancades tenim la imaginació.
I somiarem sense cap por.
Junts pintarem aquest món.
Pintem fronteres, som veus sinceres.
Ens sobra cor per seguir avançant.
Deixa la ira, avui respira,
vine amb nosaltres a viure el demà.