Demano poc
Només poder treballar com fins ara,
respectuós amb l'ordre que estableixen
discretes lleis d'antiga procedència.
Compondre versos m'omple, m'allibera,
també llegir, i algunes altres coses
del tot banals, del tot quotidianes
Demano poc, i encara menys tal volta
demanaré, a mida que els anys posin
foscos accents damunts la pell cansada.
Llavors, potser, solament amb escriure
ja en tindré prou. Hi penso i no m'espanta.
M'ho imagino sense gens d'angoixa.
La solitud per tota companya.
Autor(es): Miquel Martí i Pol,N. Mañó