Des d'altres llocs
però no crec que això
m'estigui fent cap mal
caminen els colors
per dintre els pensaments, amb mi.
Les mans se'm van desfent
el cel poc a poc em va canviant
avui tot es va movent
tot està viu, tot està bé.
I tot respira
les pedres criden el meu nom
quan tot s'escapa
la ment somia.
I veig el sol
que avui em brilla més que mai
jo puc volar, jo vull cridar
i l'horitzó
que avui es mou igual que el mar
jo puc volar, no vull parar.
Potser tot és distant
però els meus ulls ho veuen
tot molt més a prop
comprenc que sigui així
no em facis ser com no vull ser.
Tot va passant de llarg
i algú em mira amb
cara d'estranyat
potser vol ser com jo
vol estar viu, vol estar bé.
I tot canvia,
les coses tornen al seu lloc
i tot s'escapa
res no s'acaba.
I veig el sol
que avui em brilla més que mai
jo puc volar, jo vull cridar
i l'horitzó
que avui es mou igual que el mar
jo puc volar, no vull parar.
I tot respira
les pedres criden el meu nom
quan tot s'escapa
la ment somia.
I veig el sol
que avui em brilla més que mai
jo puc volar, jo vull cridar
i l'horitzó
que avui es mou igual que el mar
jo puc volar, no vull parar.
I veig el sol des d'altres llocs.
Autor(es): Jofre Bardagí,Lluís Alsina