Dia blau

La Tieta


I ara ja estàs amb el teu vestit vermell,
amb la mirada de mar i la vida a flor de pell.
Ningú diria que el vent se’t va emportar,
que a les camises d’agost
la pols se’ls hi va posar.
 
I ara ja estàs passejant per carrers d’arbres,
llisos, estables, amb terres fets de marbre.
Veus que ja no penja l’horitzó en aquella branca,
instalats tens els ulls en paisatges fets de platja.
 
Els pèsams i tristeses han omplert la teva barca,
el llum penjat d’un núvol que tivaba sense caure,
dimonis amagant un dol que volien complaure,
vells temors que t’encerclen però no arriben a atrapar-te.
 
I ara amb força crides el present, el somriure et porta el vent,
te’l emproves sense aturar-te, i sents que fa un dia molt blau,
blau com el mar.
 
Fa un dia molt blau.
 
I ara ja estàs amb el teu vestit vermell,
amb la mirada de mar i la vida flor de pell.
Ningú diria que el vent se’t va emportar,
que a les camises d’agost,
la pols se’ls hi va posar.
 
Les llunes sense plors se’t han endut sense avisar-te,
els boscos sense flors han dibuixat el teu paratge,
guitarres i dolçaines han tocat sense escoltar-te,
llums i focs del cel han forjat el teu caràcter.
 
Els pèsams i tristeses han omplert la teva barca,
el llum penjat d’un núvol que tivaba sense caure,
dimonis amagant un dol que volien complaure,
vells temors que t’encerclen però no arriben a atrapar-te.
 
I ara amb força crides el present, el somriure et porta el vent,
te’l emproves sense aturar-te, i sents que fa un dia molt blau,
blau com el mar.
 
Mira quin cel més blau.
 
 


Autor(es): Xavi Bosch