Dies incerts
que ens vam creuar
en un temps en què érem molt fràgils
i qualsevol ventada ens podia tombar.
No ens hem pas tornat menys vulnerables,
però hem après que la lliçó del viure
és un cant obsessiu a la persistència,
contra els embats que ens conviden a desistir.
Et recordo moltíssim,
ara que voldria creure'm
les paraules d'esperança
que et vaig escriure en aquell tovalló de paper.
Ara que estem més sols que mai
dins el misteri de la boira.
Els amics entren i surten de les nostres vides
com els cambrers de la terrassa d'un bar.
"Si la vida no t'ajuda
i la tristesa no s'atura,
els ulls clucs, dorm i respira.
Un amic i una embranzida."
Autor(es): Xevi Planas,Xavi Múrcia