Dimonis pugen

Òscar Briz


Tot és pols que s'enduu el vent
quan desapareixem
Quan el final es prop deixem darrere un munt de fem
Tu te'n recordes com solíem seure i observar
Vivíem sense preocupar-nos
Fins que es va complicar

Dimonis pugen
Des de l'infern
Pugen i t'emboliquen
Si no estàs ben despert

L'home que abandonà els seu somnis
Ara es veu condemnat
Mira endarrere amb amargor
I no troba qui culpar
Moltes vegades no s'hi sap
Com eixir endavant
Però tindre llàstima d'un mateix
És un petit pecat

Dimonis pugen
Des de l'infern
Pugen i t'emboliquen
Si no estàs ben despert

Dimonis que et compliquen cada invent
Són milers i es multipliquen com la gent
Et posaran a prova els condemnats
En el moment menys esperat

Tu te'n recordes com solíem seure i observar
Vivíem sense preocupar-nos
Fins que es va complicar

Dimonis pugen
Des de l'infern
Pugen i t'emboliquen
Si no estàs ben despert


Autor(es): Òscar Briz