Diplomàcia
Vaig ensenyar el cul a l'últim casament,
m'he disfressat de Bob Esponja en un funeral.
"La culpa es de los padres que las visten como putas" crido a les comunions,
vaig intentar grapejar al mossèn enmig d'un bateig.
Ja veus, no se'm pot treure a passejar,
tinc tendència a que les coses se m'escapin de les mans.
Ja veus, és dur, no m'estima ningú
i si així no et faig prou pena espera que em quedi un.
A la dona li dic Nuri però ella es diu Raquel,
també anomeno àvies a les mares i germans a les germanes.
Parlo amb els sogres de com s'ho empassen les meves acompanyants
però amb mi no m'equivoco mai, conec molt bé el món de la imbecilitat.
Ja veus, no se'm pot treure a passejar,
tinc tendència a que les coses se m'escapin de les mans.
Ja veus, és dur, no m'estima ningú
i si així no et faig prou pena espera que em quedi un.
I cada dia més preguntes al cap
però el centre d'atenció primària està tancat.
Què faig amb les respostes que havia trobat?
Final sense principi like a Tom Tom without maps.
Ni a la platja ni al mercat ni als jardins ni al centre comercial…
Ni al barri vell ni al barri nou ni al Barry White…
No em pots treure a passejar.
Visca la diplomàcia!