Donadaigua
remoreges en els meandres,
a la font tu m'has esquitxat,
entre els meus dits t'has escolat
però mai t'he pogut veure.
Ondulant entre els còdols del riu,
borbolles en el/al saltant d'aigua
i t'encalmes al gèlid estany;
fugissera i massa burleta,
no et puc veure mai.
He sortit sigil·losament
al punt de la mitja nit
per si et veig com fas la bugada
i robar-te un vel del teu estenedor.
Però com sempre ha passat, no he vist res
i quan menys ho esperava he quedat xop.
Autor(es): Jordi López