Dona del carrer

Roba Estesa


Se sent un xiscle estrany. Dirigeixo la mirada cap allà on ve i veig una vaca pasturant i al seu costat una dona descabellada, amb els braços estesos i descalça que balla sense compàs. Passa un vailet pel meu costat i li pregunto: “Xiquet! Tu saps qui és aquella dona?” I ell, avergonyit, em respon: “La Revolució”.

Vaig conèixer una xiqueta sense poble, sense ciutat.
Els peus negres anava descalça, els cabells duia deslligats.
Sons ulls foscos explicaven belles històries del passat
però tancant-los amagava el que passés d’ara endavant.

I alçant les mans enlaire i amb uns moviments de cap.
Sa cintura dibuixava infinits de llibertats.

Lailai lailai lailai lailai lai lai
Vine aquí dona del carrer!
Lailai lailai lailai lailai lai lai
Vine aquí somriu i balla.
Lailai lailai lailai lailai lai lai
Vine aquí dona del carrer!
Lailai lailai lailai lailai lai lai
Vine aquí i balla.


I ara duc sal a la butxaca per recordar-la quan es fa tard.
Sal, calor de la mar salada que si tinc sort tornaré a llepar.


I alçant les mans enlaire crida al cel per cantar,
la cançó que mai s’acaba: que diu lai lai lailai lailai lailai lai lai!


Lailai lailai lailai lailai lai lai
Vine aquí dona del carrer!
Lailai lailai lailai lailai lai lai
Vine aquí somriu i balla.
Lailai lailai lailai lailai lai lai
Vine aquí dona del carrer!
Lailai lailai lailai lailai lai lai
Vine aquí i balla.