Don Francisco
fins demà vespre no torn.
Jo me'n vaig a la caçada,
sopa i colga't dejorn.
Ella sopa i se colga,
fa lo que el seu marit diu;
quan va ésser dins la cambreta,
sent a les portes: "Obriu!".
- ¿Quién es que toca a la puerta,
que no me deja dormir?
- Señora, soy Don Francisco,
que la vengo a divertir.
- Ahora bajan mis criados,
ahora le vendrán a abrir.
- Yo no quiero a tus criados,
solita te quiero a ti.
- Aquí baix ha mort un homo,
jo no sé si el teu marit.
Millor, millor, Don Francisco,
i més prest n'haurem sortit.
L'agafà per la mà blanca,
la se'n du dins el jardí:
- Crida ton pare i ta mare,
si et volen veure morir.
- Bon marit, no em matis ara,
tres paraules jo vull dir:
fadrines, viudes, casades,
preniu exemple de mi:
tenguent el marit defora,
no vos aixequeu a obrir,
perquè jo m'hi he aixecada
i ara me costa morir
i amb la punta de l'espasa
la vida m'acaba aquí.
Autor(es): Popular