Dues setmanes
Aquesta nit escric amb les dues mans,
em fa por deixar-me anar i confessar-te els meus temors
La distància és absurda i absoluta com el temps,
però al pensament romans aferrada a mi cada nit
Són dues setmanes d'omplir d'aire nou els pulmons per pair neguits i pors
Són dues setmanes les que em queden per saber
si m'has esperat i no has renunciat
i com jo penses en tu i encara em vols; i com jo penses en tu...
Tinc el cap ple de mil tasques i mil estudis que em prenen temps
i com a enterramorts tu les tapes
i al seu damunt hi sembres flors
I ara sols penso en aquelles coses que feien bo:
el teu joc d'ulls i la son de nit, desviscut entre els teus dits
Són dues setmanes...
I ara miro aquella foto que ens vam fer al costat del riu, la guardo sota el llit,
no vull que em dolgui quan la miro però m'acotxa cada nit
'I cada dia penso en tu i es marceix cada cop més aquest pruner
que regaves quan venies, ni que en el fons no pogués oblidar el que havies fet'
Són dues setmanes d'omplir d'aire nou (...)