Eco
Tot és fosc, només una llanterna,
Un paper, llapis i molts pensaments,
Ja res més, em queda a la trinxera.
Els meus companys
Dormen besant el terra,
I un goteig, ens fa de compte enrera.
Tinc poc temps per convertir
Aquest maleït moment,
En gargots de confessió sincera.
Veig a la mort!
S’apropa entre llamp i llamp!
Intermitent i lenta, però sap on va!
És davant meu, m’agafa la mà!
Sé que demà ella se m’endurà!
Si has trobat aquesta última nota...
Al meu pit o entre dues mans mortes.
Mira el cel i no oblidis mai més,
Que la guerra és la pitjor derrota.