Eivissa ja no és Eivissa
Eivissa és una ciutat,
que han rodejat s'Alamera
de llums d'electricitat,
de bancs per seure a la fresca
i arbres per dormir es teulats.
Amb es golf de Cala d'hort
tendrem turistes de preu.
Mentre ells menjaran llagosta,
naltros sopa de fideus.
Faig es comptes i no em surten.
Jo deman guisat de peix.
Em donen pa i companatge.
Què em donaran l'any que ve?
Fa vint anys bon que va en dansa
sa història de ses Salines.
Si mai les salven per sempre,
s'ase estarà mort de riure.
Eivissa ja no és Eivissa,
a Eivissa tot ha mudat:
es cònsol ven es diari,
el bisbe fa de bastaix
i el rel carrega grava
amb un carro de calaix.
Eivissencs, si em demanau
pesm irall de sa badia,
sapigueu que l'han romput;
sa ciutat ja no s'hi mira.
Amb 'excusa que es mal temps
mou rissagues dins es port,
llençaran feina i fortuna
fent un dic as Botafoc.
Eivissa té coses bones.
No hem vengut a maleïr:
s'urbanisme, ses pedreres,
s'Autoritat i es Malvins.
Eivissa ja no és Eivissa,
és una ciutat reial
que a tot temps s'hi cullen figues
sense haver-hi figuerals
i és ciutat molt adornada
de ministres i fiscals.
Eivissa ja no és Eivissa;
a Eivissa tot ha mudat:
no fumam tabac de pota,
s'aigua dolça s'ha salat,
dormen es caps i ses eres
i parlam ben xampurrat.