El burro català


Tal com no fa gaires dies
aquí la ràdio vaig dir
que parlaria del burro,
és el moment de complir.

I el burro que vull cantar-vos
és el burro català,
que és un ruc i que és una ase
i també se'n diu guarà.

Visca el ruc,
visca el ruc, visca el guarà!
Visca el burro català!

És molt fàcil distingir-lo
perquè és alt com un santpau,
alhora enèrgic i plàcid
i té el pèl curt i suau.

Té unes orelles molt llargues
que gaire bé fam dos pams
i veureu que les mantenen
sempre dretes i tibants.

Visca el ruc,
visca el ruc, visca el guarà!
Visca el burro català!

Els ulls són vius, bondadosos
i grossos, naturalment,
i el morro d'aquesta raça
té una forma descendent.

El seu color ronda el negre
o un marró bastant pujat,
però a la panxa. els ulls i el morro
té un color blanc-platejat.

Visca el ruc,
visca el ruc, visca el guarà!
Visca el burro català!

Fa tres o quatre-cents quilos
i un metre i mig, o més, d'alt,
té una bona embargadura,
impressiona l'animal!

Com que és molt treballador,
tossut, sofert, perquè es veu,
resulta que és valorat
i apreciat a tot arreu.

Aquest burro ja existia
en temps molt enretirat
i se n'han trobat vestigis
d'una gran antiguitat.

També en el temps del romans
parlaven de l'animal
i en tenim moltes notícies
de l'època medieval.

I de tot el món venien
a Catalunya a comprar
aquest exemplar magnífic
que és el burro català.

Aquest ruc extraordinari
i que és tan treballador,
resulta que ja fa anys
que està en perill d'extinció.

I ara tot de cop i volta
no sabem per quin motiu,
milers de cotxes el porten
al cul, amb un adhesiu.

Per alguns és una broma
irònica, intel.ligent;
és donar la volta al tòpic
i fer-ho bo i somrient.

Per altres és militància
i agafa com tot un rol
de lluita i de resistència
en front del toro espanyol.

Jo, què voleu que us hi digui,
potser és que em sento cansat
d'haver cantat massa himnes:
no en sento necessitat.

Però també veig una cosa:
sovint, si s'està apurat,
si convé la gent s'inventa
els senyals d'identitat.

I ara a part de l'enganxina,
tant si en porteu com si no:
lluiteu sempre per la llengua
perquè aquí ens ho juguem tot.

Visca el ruc,
visca el ruc, visca el guarà!
Visca el burro català!


Autor(es): Jaume Arnella