El caçador i la pastora
Una matinada fresca,
trum-lai-la, quina fresca hi feia!
vaig sortir per anar a caçar,
trum-lai-la quina fresca hi fa!
No en trobo perdiu ni guatlla
per a poder-li tirar,
sinó una pastoreta
que'n guardava el bestiar,
que n'èstava adormideta
a sota d'un olivar.
En cullo un pom de violes
i al pit les hi vaig posar.
Les violes eren fresques,
la pastora es despertà.
- No em diríeu, la pastora,
de qui és aquest bestiar?
- Les ovelletes són meves
i els moltons del meu germà.
- No em diríeu, la pastora,
si us les voldríeu jugar?
Lo caçador n'era pràctic,
totes les hi va guanyar.
- Ara que m'heu guanyadeta,
a on me'n podré anar?
- Amb mi a dalt de la muntanya
on ningú mos hi veurà,
sinó els ocellets que volen,
que no en saben de parlar -.
Allà a dalt de la muntanya
el sol comença a baixar,
i el bon jove i la pastora
se n'obliden de sopar.
I allà dalt de la muntanya
tota la nit ha cremat
una foguera molt alta
que s'ha vist per tot el pla.
Les violes eren fresques,
trum-lai-la quina fresca hi fa.
Autor(es): Popular/ Xavier Baró