El cavaller pelegrí
ai, viva l'amor,
si n'hi havia una dama,
ai, viva l'amor,
sota l'ombra d'un pi,
viva l'amor,
viva la rosa,
sota l'ombra d'un pi,
viva la rosa del jardí.
A l'amor de l'ombreta
la dama s'adormí.
Per allí prop passava
un galant pelegrí.
En veure-la adormida,
no la vol despertir.
Cull un pom de violes,
le hi tira en el pit.
Les violes són fresques,
la dama es despertí.
- Per què m'heu despertada
i no em deixau dormir?
- Vénc de terres molt llunyes
amb sense res no dir.
I ara que us he vista
volia enraonir.
- Per les terres de França
no heu vist a mon marit
que fa temps que va anar-hi
vestit de pelegrí?
- No l'espereu, la dama,
no espereu el marit,
que en comptes de tornar
se n'ha anat més enllí.
- Trista de mi, més trista,
que s'ha oblidat de mi.
- No ploreu més, la dama,
que ja el teniu aquí.