El cel
sent que ja és el moment.
He de buscar un lloc
per poder parlar amb tu.
No pots tornar ací,
és el principi.
I aquest axioma sabem
que no admet discussió.
Lliçons camuflades,
consells que em donares.
Aquelles històries
hui puc recordar-les.
Un últim regal
que amagat deixares.
M'ha portat temps,
però he descobert la lliçó.
Ara ho entenc, i és que tu
tu vius en tots els records.
Gràcies a tu ho tinc clar del tot.
El cel està al meu interior
Son tantes les voltes
que vull recordar-te,
son tantes les coses
que vull dedicar-te.
Imatges perdudes,
intente trobar-les.
Cançons i contes
que sonen al meu interior.
Com explicar-te,
sabia que estaves
en aquest viatge
que tu m'acompanyes.
Son les memòries,
les teues petjades
que em fan ser hui
aquesta persona que sóc.
Per fi entenc.
Tu vius en tots els records.
No sé com explicar,
que el cel està al meu interior.
Autor(es): Pasqual Sanchis