El crit del silenci
d'un salt d'aigua,
d'un ramat i d'un pastor.
I del silenci del mar tenebrós,
de tempestes,
de tresors de pirates,
i de cales salvatges on es gronxa l'escuma.
I de l'home…?
Què et dirà el silenci de l'home,
enmig de paraules, gestos, llàgrimes, rialles,
plànols i esquemes
primes i plusos
copets a l'espatlla,
rebaixes, programes, màquines, sorolls?
Sorolls!
Sorolls!!?
Qui pot obrir camí?
Qui coneix silencis,
pot obrir camí.
Qui gosarà escoltar
el soroll i entendre
del silenci el crit?
Des del torn a la destral,
des de la ploma fins al didal;
des del pic fins al martell,
des de l'aixada fins al pinzell,
coneixen l'home i la raó
que dia a dia es fa silenci dins la por,
i el diner compra la dansa dels mots.
I el nostre crit fet cançó,
que no es perd en la dansa dels mots,
és silenci,
i el nostre crit fet cançó
seguirà pas a pas el camí de l'home.
Qui pot obrir camí?
qui coneix silenci
pot obrir camí.
Autor(es): Joan Crosas