El discurs
la clenxa ben feta,
el coll endurit,
corbata discreta.
Es fum les ulleres,
mira el paperam,
s'encara amb el públic
que espera, esperant.
S'escura bé el coll
tot discretament
i relaxa el cos
amb un moviment.
Empassa saliva,
somriu,
s'arrapa als papers,
arranca i diu:...
-"Tal i com anem
anem força bé
i fins i tot
podem dir que anem bé.
I és que més que bé,
és que anem molt bé.
Què dic molt bé!
Requetebé!!..."
-"Però què passa?", diu sibtat.
És que el disc està ratllat.
Autor(es): Pere Tàpias