Elisabet
Assumeixo les pors.
Assumeixo la dona que sóc.
Em deixaran tot al descobert,
com un arbre mig podrit i corcat.
Disposada a encara els meus destins.
Cops de puny contra la multitud.
Enfonsar el meu cor.
Protegir-te d'amors,
per si mai puc fugir.
Assumeixo el diable que visc.
Em fa mal la ferida del coll.
Agraeixo les cuirasses,
quan la fúria colpejava
amb força contra mi,
I pintar-te el meu sol,
d'esperança als teus.
I volar d'un sol crit,
per si mai puc fugir.
Autor(es): Marc Sora/ Laia Vaqué