El gir del destí
Asseguts enfront del mar
I gairebé sense parlar
Ella sentia l’obscuritat, i ell es va estremir…
Fora de lloc, es va sentir de sobte
Preguntant-se, el perquè?. El destí gira al seu plaer.
Van caminar fins al canal
Anant confosos, recordo bé
Aturant-se en un Hotel, amb llum de neó
Van sentir la calor nocturna
I de lluny va xiular un tren! Que el destí Giraba al seu plaer.
Sonaven suaus, uns acords distants.
Mentre anaven sota un fanal.
La resplendor els va fer veure, els seus rostres en la paret
Van donar l’almoina a un cec
Preguntant-se, el perquè?, i és que el destí Giraba al seu plaer.
Al despertar, ja no la va trobar
Crida el seu nom, i no va respondre
Es va dir que li era igual, i va obrir el portal.
Però va sentir un buit interior
I un trencament, jo ho sé!. El destí gira al seu plaer.
Es va escoltar sols un tic-tac
Es, va vestir amb celeritat
En els núvols la va buscar, ho recordo molt bé
Fins a un temple va anar a resar
I va fer forces, amb la fe!, El destí gira al seu plaer.
Els que no saben, diuen que és un error
estar trencat, per amor
Ànimes afins jo se bé, que eren tots dos
Ella va néixer a la primavera
I el va ser abans o després. El destí gira al seu plaer.
Autor(es): Bob Dylan