El jardí de l'oblit etern
a què arribi el seu amor i li digui el que vol sentir
cada cop se sent més sol, cada cop està més trist
ja fa mesos que s'està aquí però encara no s'ha rendit
Quan arriba l'alba es diu: Aquesta nit tampoc
però s'omple d'orgull i pensa: Segur que demà vindrà
Al jardí de l'oblit etern passant les hores
comptant els segons
una força de dins l'empeny a esperar-se
que arribi el seu torn
durant la nit ja no pot dormir, el seu cor
prefereix somiar despert
la seva veu li ha semblat sentir:
Em quedaré amb tu fins que surti el sol...
Fa molt temps ençà una pena li va tocar pagar
ell mateix es va condemnar a esperar-se per si ve demà
ara jau aquí cansat amb una guitarra entre les mans
i només pot composar una cançó que mai acabarà
Quan arriba l'alba es diu: Aquesta nit tampoc
però s'omple d'orgull i pensa: Segur que demà vindrà
Al jardí de l'oblit etern passant les hores
comptant els segons
una força de dins l'empeny a esperar-se
que arribi el seu torn
durant la nit ja no pot dormir, el seu cor
prefereix somiar despert
la seva veu li ha semblat sentir:
Em quedaré amb tu fins que surti el sol...
Al jardí de l'oblit etern passant les hores
comptant els segons
una força de dins l'empeny a esperar-se
que arribi el seu torn
durant la nit ja no pot dormir, el seu cor
prefereix somiar despert
la seva veu li ha semblat sentir:
Em quedaré amb tu fins que surti el sol...
Autor(es): Marc Ràmia