El més enllà
Ja no és tan fàcil matinar de bon matí
Perquè aquests temps no són iguals que aquells d'ahir
Tot és difícil, tot diferent
I sents que no ets ningú entre la gent
Com cada dia mataré el temps com puc
Llegint un llibre o bé mirant com passa algú
Ja no hi ha forces per sortir a veure món
I allò més trist és veure com es torna fosc
Ara el que vull és arribar al més enllà
A una terra on mai es pon el sol
I buscar-hi el meu racó
I trobar-hi el meu perdó
Després d'uns anys que ja mai podré oblidar