Ella i el seu fill
en un pis d'aquells de fa 300 anys.
Dels seus pares va escapar
i el pare del nen ràpid va renunciar.
Tot l'amor que mai li van donar
ella el dóna a aquell infant.
Cada dia al matí
ella el lleva, el banya i agafa el camí
cap al cole el portarà
la psicòloga ja l'està esperant
Què pot fer amb un nen que no fa res
Què va néixer abans de temps
Vull saber que penses mentre jo t'estic tocant
tu no sents, tu no parles ni veus les meves mans
però el teu cor va bategant, és que tens el meu amor
les tres horetes que ets per mi.
La mare se'n va a treballar
a ll´O.N.C.E. ara l'han contractat.
Ella sempre havia comprat
cupons de l'esperança per somniar.
I agraeix tota la sort que va tenir
quan aquell ´crio´ va parir
Amor meu tu ets tot el que jo no he tingut mai
i somnia que algun dia potser serà important.
Perquè a ella tant li fa
el nen té la seva sang, el seu amor, la seva pau
I el que ella no sap explicar.
Autor(es): Jesús Rovira