El món
El món està cansat aquesta tarda.
Respira en cada onada,
com un llençol immens que mou el vent,
com una pell estesa, com una ombra.
Et busco a les mirades
que s'obren als meus ulls,
a les mans que m'acullen,
en uns mots que retrobo,
dins el mapa de l'aire,
en els llavis del temps.
La tarda és un mirall on et pressento.
M'assec damunt la sorra
a sentir com s'allunya la tarda,
com naufraguen els somnis.
És la nit qui m'abraça.
És la lluna qui em torna en silenci el batec.
El món no vol dormir.
Autor(es): Carles Duarte,Harris