El meu germà
saps que si ahir haguessis nascut
tot el hauríem fet tots dos menuts.
Un anys després de mi tu hauries nascut
llavors sempre estaríem junts
com dos amiguets que s'assemblen.
Hauríem après l'argot de cor
jo hauria estat el professor
a la meva escola fent campanes,
segur que un dia ens hauríem barallat
per por d'haver-nos enamorat
tots dos de la mateixa noia.
Però no ets pas aquí,
de qui és la culpa,
no és del meu pare,
no és de la meva mare,
tu hauries pogut llençar aquest cant.
Tu el germà que jo mai he tingut
si sabessis el que he begut
de tots els meus plors solitaris
Si tu no m'haguessis faltat mai
jo hauria acabat eixa cançó
i tu avui la podries aprendre.
Si la vida s'hagués portat millor
hauria dividit en dos
els parells de guants, els parells d'aplaudiments
Hauria repartit segurament
els mots d'amor, també els diners
les hores i les garrotades.
Tu el germà que jo no tindré mai
estic menys sol d'haver-te fet
per un instant per una noia
Si t'he molestat, perdona'm doncs
aquí quan tot t'ha abandonat
t'agafa per fer una família.
Autor(es): Maxime Le Forestier