El meu home
diu: Quin home tan castís,
el teu home!
i és ben cert, sí senyor,
que no hi ha pas res millor
que el meu home.
No puc pensar
que ell em deixi d'estimar.
Ai, quin home!
Jo, per ell, no hi puc fer més!
Vaig pels carrer;
després el "mano"
se me'n duu tots els calés
i és que viu només per ell
la meva pell,
i és que amb ell sento més fort
com bat el cor.
I, si em mira, llavors sí
que estic perduda.
Jo no sé que m'ha passat,
què m'ha donat,
que tant m'és si em vol pegar
com estimar.
Jo li dono tot, perquè
ell és el meu home.
Ai, no sé què m'ha donat!
M'ha dit, qui em vol bé,
que sense ell ja trobaré
altres homes.
I he provat d'estimar
però no puc mai oblidar
el meu home.
Per ell no sóc res,
sé que ve per interès
aquest home.
Però què vols! Tant me fa,
mentre el tingui amb mi demà.
Ai, quin home!
Més d'un cop m'haurà enganyat,
però al seu costat,
quan diu t'estimo!
Jo vull creure que és veritat
i és que viu només per ell
la meva pell.
Autor(es): Albert Willemetz/ Jacques-Charles,Maurice Yvain