El món on visc

Ia Clua


Miro el riu que llisca sota els meus peus
i l'empremta que els homes hi han deixat aquí
aigües que eren dares com els ulls d'un nen
aigües que lliscaven mar enllà.

Miro els arbres que reposen al voltant.
Miro el que s'ensorra al seu entorn:
verd que eren paleta de pintor,
una terra forta com sóc jo.

Miro les ciutats on he viscut:
vidres trencats i el cor ferit
i els jardins que vetllen per tu i per mi
invisibles, esborrats.

Busco un món per tu. Perquè t'agradi
l 'herència d'altres temps.
Busco un lloc per reinventar.

Sento el batec de cors que estan vius.
Sento l'alè dels que són com jo
i un miracle blau a l'horitzó:
aigües que llisquen mar enllà.

Miro els ulls dels meus fills:
canviaran el món amb un somriure
i els somnis que jo he tingut
seran els seus.

Miro les ciutats on he viscut
vidres trencats, cors ferits...


Autor(es): Ia Clua