El monstre
Deixo anar una llàgrima, empasso glops de sang. El món es va apagant, les flors es moren.
I no serem mai més allò que s'intuïa dins d'una cançó, que ara mor d'amor.
Amago les ferides, els veïns miren cap a un altre lloc. I tornes cada cop com un malson.
Guarda't les promeses, el temps em dóna la raó. I moro cada cop, quan et sento a prop.
I no serem mai més allò que s'intuïa dins d'una cançó, que ara mor d'amor...
Al somiar ho faig amb els teus ulls, també, ho faig amb el teu somriure.
Al somiar ho faig amb els teus ulls, també, ho faig amb els teus llavis,
i amb el teu puny, que em trona a despertar.
I no serem mai més allò que s'intuïa dins d'una cançó, que ara mor d'amor.
Trenco el silenci, et miro fixament als ulls. A les mans duc les maletes.
Et deixo aquí les claus i no serem mai més.
Autor(es): Lluís Bòria