El monstre Piruletes
Sóc el monstre Piruletes i faig por.
Visc a dins del teu armari, estic molt sol.
Deixa'm sortir, deixa'm sortir vull veure món.
Jo vull conèixer, vull comprendre què és l'amor.
Vinga amic monstre tens raó,
no podem perdre ni un minut,
sortirem sense fer soroll.
I no et preocupis si els demés
diuen que només fem el boig,
la major part no entenen res.
Xiular, menjar gelats, recórrer el món en bici,
fer ganyotes als miralls, fer verticals a dins del mar.
Mirar la gent, fer una cabana a un arbre,
imaginar que ets un ocell quan bufa el vent.
Sóc un monstre i tinc por.
I és que dins del teu armari no hi fa sol.
Porta'm amb tu, porta'm amb tu vull veure món.
Jo vull conèixer, vull saber el què és la sort.
Tots els semàfors són en verd,
la vida és plena d'emocions,
qui no les veu no té raó.
Creuarem tota la ciutat,
tu fent el ganso jo fent el gat,
per les teulades i els terrats.
Hola senyor, sap que té el front frunzit i el nas tot arrufat.
L'olor del món li queda gran?
Ei! Vingui a buscar bolets, passejar amb la iaia,
fer un viatge en Euromed, fer macramé.
Sóc un monstre i no tinc por.
He deixat el fosc armari, he vist el sol.
He conegut i corregut per tot el món.
Gràcies a tu he entès per fi què és l'amor.
Vull una vida que és low cost,
lliure de pors i indecisions.
Digue'n si vols una visió,
no és tan dolenta hi cap tothom.
Monstres i humans com tu i com jo.