El nostre gran amic
Falta una hora per la hora
En la que ens hem de separar
Però cap dels dos hi vol pensar
El teu somriure és forçat
Però sé que em vol demostrar
Que en el fons tot passarà
I quan puges l'escala
Et quedes buscant-me amb la mirada
I ens quedem els dos fixats desitjant que el temps no passi
Per poder-nos tocar
Ens hem de resignar
a que el telèfon sigui el nostre gran amic
arribat l'hora de marxar
però cap dels dos ho vol
però no hi podem fer res
Ens hem d'abraçar
L'últim petó per no oblidar
Els dies que hem estat junts
L'autocar arranca
I jo amb ell em poso a plorar
Perquè sento a dins meu
La impotència de saber que no et tindré al meu costat
Ens hem de resignar
a que el telèfon sigui el nostre gran amic
I pensar
I esperar
Que són moltes les nits que...
T'espero
Penso en tu
I et trobo a faltar
Ja no ens podem dir
Hi ha un vidre entre tots dos
que hi diu sortida de socors
Només ens podem mirar
Només fer adéu amb la mà
I dir un fins aviat
L'autocar arranca
I jo amb ell em poso a plorar
Perquè sento a dins meu