El paraigua
plovia amb força sense paraigües
va passar
jo en duia aquella tarda
que a un amic meu vaig afanar.
Jo que m'hi acosto
i li proposo si l'aixopluc
vol compartir
ella veient
que plou a dojo
amb aire dolç
em diu que sí
Donaria de gust
un racó al paradís
el racó més petit
de paraigua
Donaria de gust
un racó al paradís
el racó de paraigua
feliç.
No he oblidat
com entendria
d'escoltar junts
ai la cançó
que feia l'aigua
de pluja
sobre el paraigua
protector
I tant de bo
com el diluvi
hagués plogut
sempre seguit
per retenir-la
al meu refugi
quaranta dies
i altres.
Donaria de gust
un racó al paradís
el racó més petit
de paraigua
Donaria de gust
un racó al paradís
el racó de paraigua
feliç.
Però també sota la pluja
els carrers porten cap enllà
i aviat el cel va posar límit
a la meva felicitat.
L'hora arribà
de separar-nos
ella em digué:
"Moltes mercès"
cada cop era més petita
va perdre's lluny
no l'he vist més.
Donaria de gust
un racó al paradís
el racó més petit
de paraigua
Donaria de gust
un racó al paradís
el racó de paraigua
feliç.
Autor(es): Georges Brassens