El pardat quan s'ajocava
Una cançoneta nova
vos la diré, vos la diré,
del pardal quan s'ajocava
sots l'oranger, vos la diré.
El pardal, quan s'ajocava,
feia remor, feia remor
per veure si el sentiria
la seva amor, feia remor.
Seva amor està a la cambra
i no en sent res, i no en sent res,
sinó els mossos de la casa,
i els traginers, i no en sent res.
De la finestra més alta
li'n va parlar, li'n va parlar:
- Les dotze hores són tocades.
vés-te a ajocar, li'n va parlar.
- No m'ajoco pas encara,
vaig de camí, vaig de camí.
Sóc fet una prometença
a Sant Magí, vaig de camí.
Quan a Sant Magí va ésser
va demanar, va demanar,
que el deixés tornar a sa terra
per festejar, va demanar.
Tres galanes que tenia
eix ocellet, eix ocellet:
Mariana, Petronil·la
i Isabelet, eix ocellet.
A cada amor que en tenia
quan les trobí, quan les trobí,
els va donar una creueta
de Sant Magí, quan les trobí.
Una li'n fa de resposta:
- No és hora, no. No és hora, no.
Quan m'hauràs demanada
serà raó, no és hora, no.
Ai cançó, qui t'ha dictada?
Qui treta t'ha, qui treta t'ha?
Tres fadrinets de la Plana.
de l'Empordà, qui treta t'ha?
Autor(es): Popular