El progressista
es fa dir anticlerical.
Salut! Als conservadors.
Salut! Als liberals.
Té un reguitzell de paraules,
és un polític concís.
Es fa amb tots els grups que lluiten
pel demà del seu país.
Son fill estudia advocat
i l'altre tampoc fa res.
La nena "ens estudia idiomes,
va al Liceo Francés".
A cops fa una escapadeta
a casa un antic parent
que tira de pell de tigre
viu sol a un apartament.
I allà va el progressista,
nostre guia, nostre nord,
que ens abraça, que ens estma,
i que ens parla amb la mà al cor.
Fa obres de caritat,
li diuen benefactor.
Ja li han fet sis homenatges
amb sis medalletes d'or.
Però en les qüestions de la vida
sap la regla de tres:
si uns van davant dels altres,
ell sempre entre els primers.
I allà va el progressista,
nostre guia, nostre nord,
que ens abraça, que ens estma,
i que ens parla amb la mà al cor.
I quan arriba el diumenge
se'n va al xalet de repòs
amb els seus dos nois, la nena,
dues minyones i el gos.
I allà ell hi té el seu clan,
guineus de la seva pell
que viuen en pro dels altres,
igual com ho fa ell.
I allà va el progressista,
nostre guia, nostre nord,
que ens abraça, que ens estma,
i que ens parla amb la mà al cor.
Autor(es): Pere Tàpias