Els millors anys
volíem que fós diferent;
agafats al mig de la Rambla
veient com passa la gent.
Passant fulls al calendari
ens vam donar els millors anys;
se'ns semblava que eren quatre dies,
com passa a tots els amants.
Però de cop una nit trista,
la lluna deixa de brillar.
Tard o d´hora l´amor s´acaba,
un dia o altre tot se´n va.
Tard o d´hora el foc s´apaga
i tot queda fumejant.
Ara toco de peus a terra,
ara tot és diferent.
Tu ja saps que els anys tot ho curen,
però ho dibuixen a la pell.
De cop sento que algú em crida,
és millor que ho deixi estar.
Però mail oblidaré el seu somriure,
quan em veia arribar.
Autor(es): Pep Sala/ Carles Sabater,Pep Sala